Presentem una moció en suport de les detingudes el 23S
MOCIÓ: EN SUPORT A TOTES LES DETINGUDES EL 23 DE SETEMBRE DE 2019
El passat 23 de setembre, ens vam llevar un cop més amb la notícia d’una operació repressiva contra el moviment independentista català pel qual es detenien 9 persones i es registraven domicilis a Sabadell, Mollet del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Santa Perpètua de la Mogoda, Sant Fost de Campsentelles, Sant Pere de Torelló i Gurb. A les nou persones independentistes se les acusa de terrorisme, rebel·lió i tinença d’explosius sense tenir-ne cap prova. Es tracta d’una nova operació orquestrada per l’Audiència Nacional espanyola, l’antic Tribunal d’Orden Público d’època franquista, i el cos militar de la Guàrdia Civil i mediatitzada pels grans mitjans de comunicació.
Ja fa anys que l’estat espanyol, mitjançant tots els seus tentacles, ha engegat un procés repressiu contra el moviment independentista. El 16 d’octubre de 2017, l’empresonament de Jordi Sánchez, aleshores President de l’Assemblea Nacional Catalana, i Jordi Cuixart, President d’Òmnium Cultural, va marcar un clar punt d’inflexió en aquesta estratègia repressiva de l’estat espanyol. Ambdós continuen presos, juntament amb la Presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, i els membres del govern Dolors Bassa, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Joaquim Forn, Jordi Turull i Jordi Rull, sense oblidar les exiliades polítiques que aquest procés repressiu ha generat: Anna Gabriel, Marta Rovira, Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Antoni Comín, Lluís Puig i Carles Puigdemont. Més endavant, els processos oberts contra Adrià Carrasco, veí d'Esplugues de Llobregat, i Tamara Carrasco, veïna de Viladecans, el mes d’abril de 2018, als quals pretenien vincular amb els delictes de rebel·lió, sedició i integració en organització terrorista van esdevenir un cas paradigmàtic de la repressió estatal vers l’independentisme d’arrel popular. Cal recordar que malgrat les seves causes segueixen obertes, mesos després de l’operatiu es van retirar els càrrecs més greus. El mal, tanmateix, ja estava fet.
El mateix modus operandi d’aquell dimarts 10 d’abril de 2018, quan la Guàrdia Civil va posar en marxa una operació contra els CDR, i l’Adrià Carrasco va veure’s forçat a l’exili i la Tamara Carrasco fou detinguda, s’ha repetit aquest dilluns 23 de setembre. Així, l’Adrià i la Tamara Carrasco són el clar precedent d’aquesta operació de la Guàrdia Civil al Vallès i Osona. En aquesta ocasió, nou militants independentistes han estat detingudes acusades de voler cometre atemptats amb explosius. Sis d’elles a les comarca del Vallès Occidental, dues al Vallès Oriental i una d’Osona.
El dret penal no pot ser mai preventiu perquè es basa en fets passats i no pas en fantasies de futur. Tot i així, l'Audiència Nacional, en paraules de la pròpia Delegada del Govern Espanyol, Teresa Cunillera, ha fet una de les seves operacions "preventives". Estem, per tant, davant d’un nou muntatge policial com ho van ser el cas de l'Adrià i la Tamara, o en casos anteriors com l’operació Dixan, l'operació Piñata, els 3 de Gràcia o l'operació Pandora contra moviments anarquistes.
En el context del segon aniversari de l’1-O i quan s’apropa la publicació de les sentències del judici del Tribunal Suprem, les actuals vinculacions delictives estan, de nou, lligades a una campanya d’atac i criminalització dels Comitès de Defensa de la República (CDR) i dels seus membres, que pretén crear un marc per poder legitimar la repressió i posar-los al punt de mira de la persecució política per poder justificar, també, la persecució judicial. No hi ha hagut miraments en inventar per part de determinats mitjans de comunicació relats interessadament exagerats amb l'afany de criminalitzar. És evident que l’actuació policial del passat dilluns 23 de setembre té clars objectius polítics. A les portes de les sentències del judici contra els presos polítics l’operació estatal contra l’independentisme té com a objectiu fomentar la por i, amb ella, la desmobilització popular. En d’altres paraules, l’objectiu és esmicolar la dissidència política.
Com a institució que volem –democràtica i propera als veïns i veïnes– no podem mirar cap a un altre costat davant qualsevol abús de l’Estat. De la mateixa manera que ens manifestem quan se’ns escanya econòmicament o se’ns limita l’autonomia local, també cal manifestar-nos quan es vulneren drets fonamentals i s’aplica la força i el poder judicial per reprimir l’adversari polític generant falsos relats de violència terrorista.
Per tots aquests motius, es proposa a la Corporació Municipal l’adopció dels següents acords:
- Defensar públicament la protesta, les mobilitzacions, la desobediència civil, resistent i no violenta, com a formes d'acció política legítimes i pròpies d'una democràcia madura.
- Rebutjar les actuacions policials desplegades i exigir a la Fiscalia la llibertat immediata de les persones detingudes i la retirada de tots els càrrecs que, de manera evident, no s'ajusten a la naturalesa de les protestes ciutadanes en què poden haver participat les detingudes; així com exigir a l’Audiència Nacional que sobresegui l'expedient per la naturalesa desmesurada de les acusacions.
- Comprometre'ns públicament a fer costat els grups de suport a les detingudes del 23 de setembre, així com a les seves famílies i amistats.
- Denunciar l’escassa qualitat democràtica d’un Estat que fa un ús partidista de les institucions judicials i emet judicis polítics contra activistes independentistes.
- Comunicar aquests acords als grups polítics i a la mesa del Parlament de Catalunya, al President de la Generalitat, al Conseller d'Interior de la Generalitat, al president del govern de l'Estat espanyol i als afectats i afectades.
- Publicar aquests compromisos de l’Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires al butlletí municipal El Sesrovirenc.
