Habitatge
Parlar d’habitatge vol dir parlar de persones: de les persones en risc de vulnerabilitat social, dels veïns i veïnes que conviuen amb les connexions irregulars al subministrament, dels petits propietaris que no tenen recursos per adequar els seus pisos». Per això, l’Alternativa Unitària per Sant Esteve proposen abordar les polítiques d’habitatge al municipi des d’aquesta «triangulació», sempre partint de garantir l’accés a l’habitatge a tothom.
La situació actual ve propiciada pel tipus de polítiques en habitatge que s’han anat fent els darrers 50 anys, lligades a un model de producció i consum dins la lògica capitalista. Així, les ciutats i els pobles que tenim són conseqüència d’un determinat model d’habitatge avalat, impulsat i dissenyat conjuntament entre les aliances públiques-privades que tant defensen els neoliberals.
Perquè creiem que l'habitatge no pot ser un luxe en mans d'uns pocs, i perquè considerem que en el desenvolupament d'una vida digna comptar amb un habitatge és una qüestió fonamental, proposem les següents mesures:
La situació actual ve propiciada pel tipus de polítiques en habitatge que s’han anat fent els darrers 50 anys, lligades a un model de producció i consum dins la lògica capitalista. Així, les ciutats i els pobles que tenim són conseqüència d’un determinat model d’habitatge avalat, impulsat i dissenyat conjuntament entre les aliances públiques-privades que tant defensen els neoliberals.
Perquè creiem que l'habitatge no pot ser un luxe en mans d'uns pocs, i perquè considerem que en el desenvolupament d'una vida digna comptar amb un habitatge és una qüestió fonamental, proposem les següents mesures:
- Elaboració d’un cens d’habitatges buits al nostre poble.
- Expropiació per raons d’interès general i sense compensació, d’habitatges buits en mans dels bancs i grans tenidors, per incorporar-los a un parc públic d’habitatges, aprofitant tres escletxes legals:
- Fent ús del pla local de protecció civil, situant el problema de l'habitatge "com a risc greu de catàstrofe pública".
- Establir un pla d'obres o serveis adequat, cosa que normalment s'ha "usat per al desenvolupament d'infraestructures, més en l'àmbit autonòmic o estatal".
- Finalment, la tercera escletxa és a través de les fórmules previstes per a l'execució dels sistemes urbanístiques, és a dir, a través de reformes dels plans d'urbanisme.
- Treballar per obtenir un parc públic de lloguer d’habitatges. Cal mobilització de pisos buits per incorporar-los al parc públic i a la borsa de lloguer assequible.
- Aturar els desnonaments i garantir subministraments a rendes més baixes.
- Vetllar per un preu del lloguer al 20% del salari com a màxim.
- Cal aplicar la normativa suspesa i anul·lada pel TC en aquesta matèria i cal anar més enllà. Desplegament immediat de les lleis d'habitatge anul·lades pel TC. I no com un conflicte d’interessos sinó com un qüestió de sobirania i urgència!
